La història de com els Sudoku que avui tant ens agraden han arribat a les nostres mans és gairebé tan fascinant com quan omples tota una graella per primera vegada. I si creus que el seu inventor és algun samurai, geisha o monjo avorrits… vas força equivocat. Tot i que gran part del desenvolupament del joc actual sí que es va desenvolupar al Japó, les seves arrels més antigues tenen lligams a les antigues civilitzacions musulmanes, cristianes i asiàtiques.

Les arrels

Les llavors que van donar pas, al cap dels segles, al nostre actual i estimat sudoku neixen dels conceptes de Quadrat Llatí i Quadrat Màgic. El nom de Quadrat Llatí sorgeix de l’ús de l’alfabet llatí per emplenar una matriu o un quadrat, mentre que el Quadrat Màgic fa referència al posicionament de dígits en una taula segons una fórmula matemàtica de manera que la suma de cada línia i columna sigui sempre la mateixa.

Ja dins la cultura Islàmica medieval (1.200dC) apareixen diversos amulets seguint els conceptes tant del Quadrat màgic com del llatí. Però no serà fins a centúries més tard, a Corea, que es publicarà el primer tractat literari dedicat al Quadrat llatí: Koo Soo Ryak de la mà del polític i matemàtic Choi Seok Jeong (1646-1715). Desgraciadament la figura de Seok Jeong està majoritàriament eclipsada per la del físic i matemàtic suís Leonhard Euler (1707-1783).

Euler intentava crear un sistema matemàtic d’anàlisi estadística i, per crear-lo, va combinar els conceptes del Quadrat llatí i els del Quadrat màgic. Euler, va mostrar els seus resultats a l’estudi científic “De quadratis magicis” que va presentar a l’Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg el 1776, on va aplicar diverses restriccions en taules de 9, 16, 25 i fins a 36 cel·les, ensenyant com crear quadrats màgics amb l’alfabet llatí.

El tronc

I esperant uns quants anys més, uns 200 més o menys, arribem al 1979. Mentre la Xina instaura la seva nova política del fill únic i Margaret Tatcher és escollida Primera Ministra del Regne Unit, la revista americana Dell Pencil Puzzles and Word Games publica el que és considerat el primer sudoku modern.

El puzle numèric va aparèixer sota el títol de “Number Place” (Ubicació numèrica) i els jugadors havien de col·locar els números de l’1 al 9 en una taula de 9×9, sense repetir els dígits en cap línia o columna. Encara que mai va rebre oficialment el crèdit merescut, es creu que va ser Howard Garns, en aquell temps un arquitecte jubilat d’Indianapolis i un aficionat dels puzles, qui va idear aquest trencaclosques.
 
“Number Place” es va convertir ràpidament en un dels puzles més populars de les publicacions de Dell. Tanmateix, el seu refinament i expansió mundial vindria, ara sí, de mans japoneses.

La floració

Han passat 5 anys més i la revista Monthly Nikolist Magazine de l’editora Nikoli publica un trencaclosques titulat “数字は独身に限る/ Suuji wa dokushin ni kaguru” (Els números han de romandre sols).
 
Aquest seguia els mateixos principis que els americans, però introduint dues noves regles:
 
1) Els números assignats a l’inici de cada joc haurien de crear diferents dissenys.
 
2) Els puzles no es podien iniciar amb més de 32 números assignats, del total de 81 que componen la taula. D’aquesta manera, es va assegurar que el joc resulti sempre un repte, fins i tot en els nivells més fàcils.
 
Aquests puzles van ser un gran èxit a Japó i ràpidament van ser adoptats i publicats per altres publicacions. A causa de la seva popularitat, es va escurçar eventualment el seu nom per incloure només els caràcters que representen nombre ((数 – Su) i només (独 – Doku), és a dir, Sudoku.

L’expansió de llavors

Una dècada més tard, l’any 1997, un altre jubilat aficionat als trencaclosques ajudaria a l’expansió mundial del Sudoku. Wayne Gould, un jutge neozelandès jubilat del tribunal criminal de Hong Kong va descobrir un llibre de Sudokus en unes vacances al Japó i s’hi va aficionar intensament.

En els 6 anys posteriors, Gould va estar creant un programa informàtic que li permetés generar taules de Sudoku i determinar-ne el nivell de dificultat automàticament. Un cop ho va tenir perfeccionat, aprofitant que la seva dona Gaye era professora de lingüística a New Hampshire (USA), l’any 2004 va convèncer els editors del diari local Conway Daily Sun perquè publiquessin alguns dels seus puzles. L’èxit va ser rotund. Després, de tornada a Hong Kong, aprofitant una escala a Londres se’n va anar fins a les oficines del famós diari The Times sense cita prèvia i els va convèncer perquè publiquessin els seus puzles. I d’allà gairebé la resta és història. Ràpidament moltíssimes publicacions occidentals es van sumar a la publicació de Sudokus i la seva fama mundial va ser una realitat.

Tanta va ser la fama inesperada que, Wayne Gould va acabar dins de la llista de les 100 personalitats més influents de la revista nord-americana Time el 2006, gràcies al seu paper en la divulgació dels sudoku.

El 2006 també va ser l’any que va acollir a Itàlia el primer Campionat Mundial de Sudoku, un esdeveniment anual en què participen jugadors individuals i equips nacionals per resoldre puzles de nivells molt difícils en el menor temps possible.

Fes un cop d’ull als nostres llibres de Sudoku!